Núvols de glaç

	Shutter Island (2010)
	Direcció: Martin Scorsese Guió: Laeta Kalogridis, Dennis Lehane Actors: Leonardo DiCaprio, Mark Ruffalo, Ben Kingsley, Max von Sydow, Michelle Williams

Cliqueu a la imatge per a veure escenes de la pel·lícula

Intriga, misteri, dubtes, desconfiança, secrets. Tot plegat una mescla d’ingredients molt ben treballada i pausadament estudiada per desconcertar a l’espectador que no para de fer-se preguntes sobre què és el que passa realment en aquesta illa misteriosa.

Tot parteix de l’arribada de dos investigadors a les facilitats mentals per a esverinar què ha pogut passar amb una pacient desapareguda, una fuga impossible d’un espai que està controlat com si fós una presó i aillada al mig del mar.

Actuació de DiCaprio molt convincent, com acostuma a ser en els seus últims papers, amb un personatge que se’t fa proper i amb el que arribes a tenir certa empatia, potser per aquest motiu el director aconsegueix que l’espectador estigui patint constantment pel seu benestar i intenti preveure els esdeveniments com si fos ell, provant de descobrir quin és el secret que s’amaga darrere el posat distant dels que treballen en la facilitat mental.

Un metratge que aconsegueix quelcom més que mantenir-te assegut durant una estona en una cadira.

Ice of the Antartic

	Frequently Asked Questions about time travel (2009)
	Direcció: Gareth Carrivick Guió: Jamie Mathieson Actors: Chris O’Dowd, Marc Wootton, Dean Lennox Kelly, Anna Faris

Cliqueu a la imatge per a veure escenes de la pel·lícula

Què pasaria si ens moguéssim endavant o enrere en el temps? Amb què hauríem d’anar en compte? Ja està tot predestinat o es pot canviar?

Qui més qui menys ha vist Regreso al futuro, potser un dels referents dels viatges temporals, però el punt de partida d’aquesta pel·lícula dista molt del relat cinematogràfic convencional. Tal i com explica el seu tagline la història narra la vida de tres nois que prenen unes pintes en un bar i comencen a divagar sobre el tema dels viatges en el temps.

He d’avisar que el principi no és molt prometedor, a les primeres escenes sembla que es tracti d’una altre típica comèdia americana d’aquestes que volen fer riure amb coses desagradables, però no és més que una falsa il·lusió, de seguida es recondueix. Tampoc no espereu una pel·lícula molt profunda, en el fons és una comèdia, però s’allunya de les bromes visuals i es dirigeix cap al terreny del diàleg, on tot plegat funciona molt millor. En ser una producció de poc pressupost tampoc no espereu grans efectes especials ni res d’espectacular, però el cert és que fa passar una bona estona i et capbussa en el seu món de ciència ficció.

El visionat de la pel·lícula m’ha recordat a un conte curt All you zombies de Robert A. Heinlein, que tot i que el seu títol pot portar a engany no versa sobre morts vivents sinó de la resolució de paradoxes en el viatge temporal (si voleu llegir-la només heu de clicar en el títol). Ara bé, aquesta petita història sí que és realment rebuscada i et deixa amb una lleugera sensació de mareig al final intentant encaixar totes les peces. En el cas que ens ocupa crec que la resolució està molt ben argumentada i acabes amb la satisfacció d’haver redreçat tota la història.

Us deixo amb una de les regles del viatjer del temps:

Never Do Yesterday What Should Be Done Tomorrow

Ice of the Antartic

	About Elly (2009)
	Direcció: Asghar Farhadi Guió: Asghar Farhadi Actors: Golshifteh Farahani, Shahab Hosseini, Taraneh Alidoosti, Merila Zare’i, Mani Haghighi, Peyman Moaadi, Ra’na Azadivar

Cliqueu a la imatge per a veure escenes de la pel·lícula

Unes vacances a la platja amb els amics poden acabar sent un malson. No obstant no es tracta d’una típica pel·lícula de por d’adolescents en la que comencen a passar-los coses esfereïdores, al contrari, el que més impacta del que succeeix es que tot plegat és tremendament real i creïble.

La presentació dels personatges a mesura que va avançant el metratge està molt ben duta a terme, doncs al principi només veus un grup d’amics i poc a poc a mesura que actuen i es relacionen vas veient quina és la seva situació. De fet això és el millor de la pel·lícula, no fan res d’extraordinari, i per tant t’hi pots sentir perfectament identificat i vius els contratemps i problemes que els van succeint. El ritme és pausat, marcat pel moviment de les onades, ara calmades i ara amenaçants, i tot s’esdevé de la manera més natural.

El personatge de la Sepideh personalment el trobo el més interessant i sobretot com poc a poc veiem el trencaclosques que s’ha anat muntant al seu voltant en relació amb la seva amistat amb Elly. El misteri, el dubte, la desconfiança, la ignorància i les mentides són els ingredients bàsics d’aquesta pel·lícula que ofereix molt més del que sembla que pugui arribar a oferir.

Ice of the Antartic

Dissabte, a la població de Tiana, va engegar el festival “L’1,2,3 del pallasso” amb les actuacions de la Cia. Barré i The Scalextris Experience, i la programació continuarà després d’una breu aturada a partir de dimecres fins al diumenge vinent.

El primer espectacle Tras la escoba tractava de les peripècies d’un escombriaire amb els seus utensilis de feina davant d’un quiosc, amb la col·laboració d’un simpàtic gos que li complicava lleugerament les coses. No era un muntatge espectacular però per la canalla va ser quelcom d’entretingut i van tenir molt bon feeling amb l’animaló.

Al vespre, tot i que si sóc sincer no m’esperava gaire, va venir el plat fort. Wornk, que era en nom de l’espectacle, no només em va sorprendre gratament sinó que em va fer riure a cor que vols i em va fer passar una molt bona estona. Abans de començar avisaven que era la primera vegada que posaven l’espectacle davant un escenari, però no es va notar, molt ben treballat i acabat. Llàstima que tan sols estes programat per un sol dia en el festival, aquest espectacle és d’allò més recomanable, així que si sentiu o veieu que actuen, no us els podeu perdre, de debò que valen la pena.

Per tancar la primera tanda el Circ Pistolet va actuar ahir amb el seu espectacle Sobre Rodes, on es combinaven perfectament l’acrobàcia i l’humor, uns altres dels que és recomanable no perdre’n la pista. Ara sols falta a esperar a dimecres, que torna a engegar el festival.

Per més informació sobre els espectacles i estar informats en tot moment podeu fer servir qualsevol de les tres opcions:
www.123pallasso.com
Facebook del festival
Twitter de l’1,2,3 pallasso

	The Cove (2009)
	Direcció: Louie Psihoyos Guió: Mark Monroe Actors: Brook Aitken, Joe Chisholm, Mandy-Rae Cruikshank, Dan Goodman, Charles Hambleton…

Cliqueu a la imatge per a veure escenes de la pel·lícula

Guanyadora d’un Oscar al millor documental la pel·lícula en sí no té desperdici. No només en el camp del documental sinó també des del punt de vista narratiu. La història manté en tot moment la tensió de l’espectador i el fa reflexionar sobre aspectes que plantegen dilemes constants. Amb una posada escènica digna d’una pel·lícula d’acció et submergeixen en l’aventura d’uns activistes a l’illa de Taijii, al Japó, on quelcom atroç succeeix en una cala a la que no deixen apropar-s’hi a ningú i molt menys a les càmeres.

Amb una crítica contra la societat i a favor de l’ecologia el documental es centra en el món dels dofins per retratar el problema de l’home com a plaga en aquest planeta i la seva mala gestió dels recursos naturals, no des d’un punt de vista catastrofista però sí des d’una vessant intimista retratada en el món dels dofins, com una de les víctimes innocents de la nostra societat.

El documental està també dotat de gran càrrega emotiva degut a que el conductor de la perícia s’autoproclama culpable principal del que està passant avui en dia amb els dofins al ser l’ensinistrador del famós “flipper”, el que va ser el punt de partida dels dofinaris arreu del món i una de les causes de les accions que es duen a terme en la misteriosa cala.

En definitiva, un documental/pel·lícula molt recomanable per veure quelcom de diferent a les propostes comercials de poca alçada que últimament es projecten. Emotiva, entretinguda i que fa reflexionar.

Ice of the Antartic

	Alice in Wonderland (2010)
	Direcció: Tim Burton Guió: Linda Woolverton, basat en els llibres de Lewis Carroll Actors: Mia Wasikowska, Johnny Depp, Helena Bonham Carter, Anne Hathaway

Cliqueu a la imatge per a veure escenes de la pel·lícula

El cert és que esperava poc de l’adaptació d’Alícia, les crítiques i el públic en general li donaven una valoració molt baixa, no obstant el nom de Tim Burton a la direcció et fa donar un cop de confiança en la proposta.

Estèticament no té crítica alguna, tot l’entorn imaginari creat per Carrol està molt ben dissenyat i els personatges, tant els fets per ordinador com els de carn i ossos modificats (espectacular la creació de la reina de cors), estan a l’alçada de la producció. Però falla, falla el guió.

La història, que té com a punt de partida el retorn d’Alícia uns anys més tard a Wonderland, podria donar molt de joc, però no s’exprimeix com es podria. Pitjor encara, la premissa i el final de la història es planteja des d’un principi, quan l’Alícia no porta ni cinc minuts a Wonderland. Entre el plantejament i el desenllaç la pel·lícula s’aguanta per uns personatges molt interessants (els tres que prenen el té no tenen desperdici) però no per la història en sí, sembla com si tothom ja sàpiga que ha de passar i no es transmet la emoció necessària per a que arribis a patir o viure l’aventura.

Tot plegat acabat amb una batalla mal resolta i completament gratuïta que ha de solucionar quelcom pel que l’espectador no ha acabat de prendre partit i on l’Alícia s’hi troba en un paper que no li escau.

No és una gran pel·lícula, però tampoc és un desastre, es pot veure i resulta interessant pel que fa a la proposta estètica, poc més.

Ice of the Antartic

	Robin Hood (2010)
	Direcció: Ridley Scott Guió: Brian Helgeland Actors: Russell Crowe, Cate Blanchett, Max von Sydow, William Hurt, Mark Strong

Cliqueu a la imatge per a veure escenes de la pel·lícula

Russell Crowe i Ridley Scott junts en una pel·lícula.
Sembla que hagi de ser Gladiator de nou però canviant l’escenari, i de fet així s’intenta vendre amb el tràiler que es focalitza en l’èpica del personatge i el forjar d’una llegenda. No obstant jo no la definiria com una aventura èpica sinó més com una recreació històrica d’una època confosa d’Anglaterra.

Com a història funciona molt bé, l’argument i els personatges interessants i la posada en escena meticulosa i cuidada. Ara bé, crec que el problema principal és que intenta explicar la història de Robin Hood sense explicar-la ni amb prou feines fer-ne referència. Ha d’acabar amb el protagonista proscrit als boscos de Sherwood i això limita la projecció del personatge. En els últims 10 minuts intenten tancar una història d’evolució i superació amb la reclusió i aïllament, tot plegat sense massa encert (per no parlar d’un tall bastant escandalós cap al final del metratge en que te n’adones que han eliminat força escenes).

En resum, crec que hagués funcionat tot plegat molt millor si la història no hagués estat lligada al personatge de Robin Hood, doncs tret del fet que hi ha personatges que saps quin paper acabaran tenint a la història (petit John, frare Tuck, Marian, xerif…) tampoc no en treuen gaire profit. De fet el xerif de Nothingam té un paper tan buit que està posat a la cinta amb calçador.

Tret del que poden semblar crítiques la pel·lícula és agadable i entretinguda, però aporta poc de nou a l’espectador. Havia llegit que originalment havien pensat fer la pel·lícula sobre la història de Robin Hood des del punt de vista del Sherif de Nothingam, de manera que el Robin fos el dolent de la pel·lícula, llàstima que canviéssin per quelcom tan convencional, m’hagués agradat veure-la.

Ice of the Antartic

	Sherlock Holmes (2009)
	Direcció: Guy Ritchie Guió: Michael Robert Johnson, Anthony Peckham Actors: Robert Downey Jr., Jude Law, Rachel McAdams, Mark Strong

Cliqueu a la imatge per a veure escenes de la pel·lícula

Era molt difícil veure aquesta pel·lícula sense una prèvia disposició, doncs és pràcticament impossible no saber qui és en Sherlock Holmes, qui més qui menys n’ha llegit una novel·la o vist una adaptació. L’únic dubte era com seria aquest Sherlock Holmes, el d’en Guy Ritchie.

I fou una grata sorpresa el veure la combinació d’humor i distensió del director amb la serietat i meticulositat vinculada a la investigació. Com pot ser una persona alhora completament desordenada i desmanegada i meticulós en totes les seves facetes? Com pot algú ser fort i tou alhora? Cavaller i descuidat?

El secret de que la pel·lícula funcioni és que és fidel als personatges, tant Sherlock com Watson, sense apropar-se a la descripció preestablerta per l’espectador i les novel·les. Trenca tots els esquemes mantenint íntegre la essència dels personatges en un equilibri digne d’admirar.

L’arrencament és sobtat i et preguntes si no hauran destrossat el personatge per vendre’ns una espècie d’Indiana Jones de l’època victoriana, però si bé és cert que hi ha unes quantes escenes d’acció (personalment alguna d’elles les hagués reduït una mica de durada) els diàlegs enginyosos i el desenvolupament de la trama fan que no perdis fil de la història i esperis amb delit la resolució del cas, com si d’un dels llibres originals es tractés.

“S’acosta la tempesta” diuen al final del metratge, i ens deixen entreveure una segona part. És molt probable que hi hagi continuació, però en tot cas aquesta història és auto conclosa i bona per si mateixa, si en ve una altre espero que de bona ho sigui com a mínim com aquesta.

Ice of the Antartic

	Chasseurs de dragons (2008)
	Direcció: Guillaume Ivernel, Arthur Qwak Guió: Frédéric Lenoir, Arthur Qwak Actors: Vincent Lindon (veu de Lian-Chu), Patrick Timsit (veu de Gwizdo)

Cliqueu a la imatge per a veure escenes de la pel·lícula

Havia vist la sèrie en què es basa i aquesta ja prometia molt estèticament, però amb la pel·lícula fins i tot li donen la volta afegint-hi les imatges generades en 3d (que no vol dir que la pel·lícula sigui en 3d) i sorprenentment guanya molt en tots els aspectes.

Argumentalment és força lineal, però tot i això no es fa avorrida, sinó interessant i distreta. I té moments memorables, com quan un dels protagonistes deambula sense rumb per entre el món ingràvid que desapareix al seu pas.

I dracs. Què serien els caçadors de dracs sense dracs? Lluny dels convencionalismes els dracs són sorprenentment originals i presenten reptes als protagonistes per provar des sotmetre’ls, dracs que poden fins i tot arribar a semblar dolços.

Estèticament no em cansaré de repetir que és impecable, tret d’una petita escena inicial on no és tan perfecte com podria arribar a ser, tots els detalls están molt cuidats i desprén una sensació de majestuositat ben explotada sense arribar a ser carregós.

I tot plegat dins una història maca i per tots els públics amb personatges que tot i ser estereotipats convencen i et fan còmplice de l’aventura.

Bona pel·lícula d’animació que supera el seu precedent com a sèrie.

Ice of the Antartic

	Celda 211 (2009)
	Direcció: Daniel Monzón Guió: Jorge Guerricaechevarría, Daniel Monzón Actors: Carlos Bardem, Luis Tosar, Alberto Ammann

Cliqueu a la imatge per a veure escenes de la pel·lícula

S’han fet moltes pel·lícules de presos, tampoc les citaré, fins i tot séries, motiu pel cual és tot un repte fer una pel·lícula d’aquesta temàtica sense caure en els estereotips o les referències. Cal reconèixer que ho aconsegueixen. Tant l’actuació (sobretot dels dos protagonistes) com l’ambientació i direcció del film són capaços d’enganxar-te davant la pantalla i fer-te patir per uns personatges que a part de la seva condició són persones.

La gràcia del llargmetratge va més enllà del que passa o deixa de passar entre les quatre parets del recinte. Tot plegat és una història que no deixa de parlar de les relacions humanes i valors com la confiança o la seguretat. Jugant amb el llindar entre el bo i el dolent fan dubtar a l’espectador en molts moments sobre quina banda escollir.

La tensió està força ben conduida des del principi fins a la conclusió, i els silencis i ecos de les parets encaixen perfectament en la banda sonora de la història. I Luis Tosar realment aconsegueix que un personatge a priori despreciable poc a poc s’obri el camí cap a la comprensió.

L’única nota negativa del conjunt és un dels personatges, l’intermediador, del cual no acabes mai de saber-ne la postura i en alguns moments arriba a desconcertar. Tret d’aquest, tots els altres molt ben construits, amb més o menys matisos però amb motivacions de fons que et fan passar una estona ben entretinguda.

Una bona pel·lícula.

Ice of the Antartic