Núvols de glaç

No mal interpreteu el títol, no parlo pas de la meva, de moment…

Fa unes poques setmanes, vaig ser convidat a una boda d’aquelles que costen d’oblidar. Potser perquè no hi estic avesat i pràcticament tot em venia de nou. Església i banquet, tot el pack, i tot i que amenaçava pluja (en un any de sequera) aquesta es va comportar i no es va precipitar fins que no érem entaulats.

La boda em va sorprendre molt gratament, doncs vaig veure que tenia la seva raó de ser quan em pensava que en els temps que corren cada vegada són menys les parelles que s’aventuren a donar el pas endavant i més les que el donen enrere.

La veritat és que m’està costant més del que em pensava escriure aquest comentari, doncs hi ha molts aspectes que costen de decidir a aquestes alçades i més plasmar-les per escrit. En l’àmbit més general criticar el tema dels vestits dels assistents i la preocupació que la seva elecció genera, però com una imatge val més que mil paraules us remeto al còmic de’n Garfield (d’entre les fotografies que es pot veure clicant la que acompanya el text).

I per acabar el puro. És potser el segon puro que em regalen (l’anterior a la boda del meu tiet) i no sé que fer-ne!! S’ha plantejat mai ningú que hi ha no fumadors? Perquè no s’inventen el detall perfecte per fumadors i no fumadors? S’accepten propostes. Per a les noies si que va ser quelcom maco i útil alhora: un penjabolsos amb una floreta que vaig estar a punt de canviar pel puro… llàstima que no tingui bolso.

I fins aquí reflexions de boda, n’hi ha moltes més però ara com ara em costa escriure-les.

“Imatges de la boda i reflexió de’n Garfield sobre el vestuari”